A Banyoles, altra vegada d’aniversari!

Doncs sí, sembla que la cosa va de celebracions diableres últimament. I és que quan s’acosta la caloreta… el cos demana… festeta! Festeta com la que no he fet avui, perquè això de tenir exàmens durant el més de juny és un fort impediment pel tema, però abans de començar l’enclaustrament vaig decidir que la nit del dissabte seria per passar-ho bé.

Hi havia uns amics que ens havien convidat a una festa… i ni curts ni “peretzosos” vam carregar el cotxe de tabals… i cap a Banyoles!

Cap a les 18:30h arribem els tres cotxes, SENSE PERDRE’NS EN CAP MOMENT i fem la nostra entrada triomfal a la pça, centre de molts dels actes. Ehem…. ara resulta que hem arribat massa d’hora. No hi ha problema, nosaltres sempre tenim la solució en aquests casos. Fem una mica de gasto a la barra que han muntat i quan acabem… doncs… AAAAAAL BAR! És que hem arribat molt d’hora! :p

Quan s’acosta l’hora, ens redistribuïm tabals i fem una mica d’assaig perquè avui no anem com és costum, hi ha alguns instruments canviats.

Ja estem a punt!

La tabalda tot un èxit, ens en sortim molt bé! Estem molt animats, això del nord ens prova. Si senyor. I gran final! De Zurdos… (el zurdo és el tabal que duc que és més gran que jo) n’hi havia 24. Us podeu imaginar l’espectacle i l’escàndol que organitzen? Ningú pot resistir de moure els peuets i les cametes i comenar a ballar. No vull marxar sense abans mencionar, la gran interpretació del tema d’Antònia Font, “Oh Yeah” que van fer els nostres amfitrions…espectacular. Amb tabals?? Si, si.. amb tabals!

Una vegada acabada la tabalada, un petit moment de desplaçament de cotxes, endreçament de tabals, bosses, màrfagues i sacs sense perdre ni un moment el somriure de la boca i el caixondeig general. I cap al sopar!

Altra vegada només puc dir… ESPECTACULAR. Amanida de pasta… AMB GAMBES!, XAI A LA BRASA i gelat. Què més es pot demanar? Si, sé que tots ho teniu a la punta de la llengua… RATAFIA! 😛

I una vegada sopats i havent petat la xerradeta amb aquesta bona gent de Banyoles, el gran joc de la nit! Carrega un camió amb taules i cadires perquè sopin 180 persones, en menys de… 5 minuts, al ritme de Grease fins a Mesclat, passant per Rafaella Carrà… en fí, Grans Clàssics de ayer, hoy i siempre que diuen.

I ja estem tots a punt per marxar cap a la Nau!

Allà ens esperava un concert de Sabor de Pastor, gran descobriment:

I un altre de Sindicato del Rif, encara més gran descobriment!

Quan vam començar a notar que les nostres cames es doblegaven i les nostres corbates ja feia massa estona que enlloc d’envoltar el coll envoltaven el cap ;), vam decidir que ens retiràvem.

toma equip de ball!

Al cap d’estona de caminar, arribem a un pavelló enorme per nosaltres sols (és el que té ser els únics de Barcelona que emigren 😀 ). Després d’una mica de festival inflant un parell de matalassos d’aquests que anuncien quan és molt tard per la tele, que ens havíem dut perquè som tots uns senyors i no ens perdem cap comoditat, i havent triat on dormíem (no és gens fàcil quan tens tant metre quadrat buit per tu sol) es va fer el silenci…

Què el va trencar?

Un cop contra una superfície molt rígida i freda… el front, el nas, la boca… Efectivament senyors, jo dormia tan tranquil·la i vaig caure del matalàs. Vaig anar a donar la volta, però no vaig adonar-me que allò ja s’havia acabat. Efectivament, no podia acabar una gran festa com aquella sense haver caigut ni una vegada, sort que el meu subconscient sempre m’ho acaba recordant.

Ah! Me’n descuidava! Contactant, contactant… a finals d’agost potser ens trobeu per Sant Hilari Sacalm! Que diu que fan festa major, tenen un correfoc i busquen gent que hi porti moooolta festa. 😉

A tots els lectors d’aquest bloc:
Quantes cròniques més em caldrà escriure per fer-vos veure que aquestes festes populars diableres i tabaleres són molt i molt grans, que són baratíssimes, que t’ho passes molt i molt bé, i que em faria una il·lusió tremenda que hi vinguessiu per passar-ho pipa?... Doncs a veure si es nota, que fa segles que no us hi veig als que no sou de la colla!

3 responses to “A Banyoles, altra vegada d’aniversari!

  1. veure-us amb les corbates al voltant del cap no té preu 🙂

    I saber que també saps caure de matalassos de la televenta, tampoc 😀

    Ptons

  2. les farres diabòlico-tabalèriques NO tenen preu… què grans sou!!!

    qui són els millors???!!!

    t’has plantejat que si mai arribes a escriure un llibre de memòries podria intitular-se: “les maves caigudes i jo” “la meua vida en una caiguda” “l’amor de la gravetat”… ;p

  3. ai,… les que m’estic perdent….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s