Descansi en pau

L’escrit que segueix a continuació va dedicat al contrabaix de Lo Pardal Roquer, que va passar a millor vida en acte de servei la nit del 21 d’agost de 2008, a la Plaça del Sol, Gràcia.

Ja feia temps que volia escriure sobre aquella nit, però impediments varis han fet que fins avui no pugui fer-ho com es mereix el concert i el grup als quals em referiré.

Tot comença quan setmanes abans, l’Eulàlia puntualment em passa l’agenda de concerts inaludibles. Queden marcats a l’agenda, ja res ocuparà aquella franja horària. Només cal esperar que arribi el dia. Amb birres prèvies, o sense, cap a les 22:00h es comencen a veure moltes cares conegudes per la plaça del Sol amb ganes d’entrar a l’envelat gegant hi ha instal·lat.

La cosa promet. Birres a preus desorbitats, una balla que separa a les masses enardides dels 4 músics. Això ja comença a semblar Amèrica senyores i senyors. El concert comença, al principi la meitat de l’audiència era asseguda còmodament mentre els hooligans habituals, començàvem a ocupar també les nostres posicions habituals.

El concert comença… a partir d’aleshores, moments i imatges desencaixades i poc coherents retornen a la meva ment.

  • una pancarta enorme… FRANCESC PUJOLS: SEXE, DROGUES I ROCK&ROLL
  • Belda no badis, posiciona’t.
  • Catalunya anarco-carlina.
  • Al·lusions continuades a resolucions poc dialogades dels problemes.
  • Una “grupi” d’enciclopèdia pujant i caient de la balla per intentar bramar algun dels grans hits.
  • Servidora encaramada a les balles bramant grans hits.
  • Publicitat omnipresent dels actes de Castellers de Sants per la seva festa major.
  • El wisky amb taronja d’un torrista.
  • Llàgrimes d’emoció reivindicant el friquisme català de la mà de “Plou… i defooora bufa es veeent”

…balons que s’umflen…

…Montserrats que organitzen festes amb llunàtics…

…gent que es diu Andreu i volen dies nets i clars…

…Virolais que retronen dins l’embalat…

…Pardals aclaparats per adulacions contínues…

…Mustafàs que declaren el seu amor…

Tot seguia el seu transcurs habitual (si és que els concerts de’n Belda i el seu conjunt de Badabadocs tenen transcursos habituals), quan de cop i volta arriba el final del concert. L’audiència crida, aplaudeix, en demana més… quan sobtadament un acordió, seguint la inexorable llei de la gravetat cau cap al terra. Els ulls s’obren, però de cop i volta totes les mirades queden clavades al pardal més gros de Catalunya, Lo Pardal Roquer.

Es fa el silenci, per mirar com un contrabaix s’estrella contra el terra. Un parell de patades li són ben donades. Els hooligans que fa poc eren encaramats a les balles, ara les utilitzen per apoyar-se i mirar amb les mans al cap com mor un contrabaix de l’oest. De cop i volta, veiem com ve corrent l’Eric, que s’ha passat tot el concert amagat rere la seva bateria i va a saltar sobre el contrabaix. Qui està més sorprès… nosaltres? o els quatre grans que han estat donant-ho tot a dalt de l’escenari? Ningú ho sap.

Per acabar de fer-ho bé, Lo Pardal va llençar les peces que havien saltat i vaig ser l’afortunada d’arreplegar-ne una d’elles al vol… una cosa que pensava que no faria mai. Ja ho deia jo que apuntava maneres el concert!

Definitivament, el de la Torre de Les Hores no és l\’únic que no toca vores.


2 responses to “Descansi en pau

  1. Volia comentar, però no tinc paraules…

    Només dir que la “grupi” d’enciclopèdia pujava i baixava de la balla per motius aliens a la seva voluntat. Ah! I no és que sigui “torpe” (que també una mica) sinó que tenia una substància a la sang que li impedia mantenir l’equilibri.

  2. Crònica d’una mort anunciada, gran crònic aper cert… Encara no m’ho crec… Fa mal i tot!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s