i va començar una col·lecció de “xiste”…

Ningú ho sabia, però des d’aquell dia una petita llibreta vermella l’acompanyaria en els seus periples per allà on fos que marxés. Per què? Era l’eina imprescindible de la seva nova col·lecció.

La nit anterior havia estat fent el seu sopar setmanal amb la colla d’irreductibles. Aquells amics amb els que des de feia anys ho compartia més aviat tot. Van estar xerrant i reflexionant sobre la vida, com la vivien, les ganes de viure que en tenien i el que volia dir ser conscient que un està VIVINT (amb majúscules).

Va anar perpetuant aquella xerrada durant hores dins la seva ment. Li anava donant voltes. Al cap i a la fi, tot es resumia en poder tenir temps per dedicar-se a ella mateixa, a adonar-se del que havia fet i viscut aquell dia. Però el pensament minuts abans de caure dormit no és coherent. I d’aquí va passar a reflexionar sobre la capacitat que tenia de fixar-se en un munt de petits detalls i donar-los voltes. Capacitat que d’altra banda mai havia exterioritzat.

Un nou dia va començar amb un nou propòsit. No calia que fos any nou per fer-los. La sort havia volgut que no tingués cap compromís acadèmic aquell dia. Després dels compromisos laborals, l’aprofitaria per fer una cosa que sempre ve de gust. Escapar-se de Barcelona per anar a veure a un amic. Abans però ja tenia la primera entrada per la seva nova llibreta… un diagnòstic mèdic prou curiós. No podia ni aixecar el volum de veu, ni cantar, ni xerrar ràpid sota amenaça que la seva veu s’anés transformant en la del famós S. Hawking. Això només et passa a tu… quines coses més rares que et passen…

Mentre era a la Renfe que, oh miracle!, va complir amb els seus horaris només enraderint-los alguns minuts de rigor.  Es va fixar en un altre punt curiós, la seva nova llibreta adquirida a un “xino” (on sinó?!) tenia una mesura prou curiosa, els fulls feien “12,8 x 9,2 xm”. Estava prou bé, ja buscaria el factor de conversió per passar-ho a centímetres.

Amb poc temps ja estava al cor del Baix Llobregat. La indústria i alguns camps, es donaven la mà en aquelles terres on, semblava que s’hagués construit seguint la tècnica del “desparrame”. Aquesta era la sensació que tenia quan passejava per les carreteres, camins i carrers de Martorell. Amb poc temps ja era fent-la petar amb un bon amic. Fruint d’explicar-li aventures, d’escoltar les seves, mals d’amors, records, cotilleos varis, despotricant del que convenia, plans de futur… en fi, una posada al dia en tota regla.

Era hora de tornar cap a Barcelona, un assaig de tabalers l’esperava. Despedida, desitjant que no sigui per gaire temps i una altra sensació que marcava. Ja s’havia fet fosc, els carrers feien una olor peculiar. Recordava a l’olor de llenya cremant que se sent en ple hivern a alguns pobles. A l’estació de la renfe, les portes d’entrada al carrer i sortida a la via tancades, gent esperant a dintre per evitar l’aire fred que bufava a les vies. Ui! Primeres sensacions hivernals de l’any… imaginava que encara trigaria bastant en arribar, per això. Una altra entrada per la llibreta.

Sortint de l’estació de Sants… comprovà que aquella ciutat no feia olor. O passaria el mateix que passa amb l’olor (o pudor) corporal d’un mateix, que no la sentia?

Mentre pujava cap al Casal… una altra entrada… un grafiti a la paret: “BISITA 1 AYUDA.COM” . “Espero que ho hagin fet espressament”… pensà. No volgué donar-hi més voltes, encara arribaria a la conclusió que no havia estat així.

Hores més tard, després d’un assaig que calificà d’espectacular on s’ho va passar estupendament, ja era al llit. Satisfeta i mirant la nova adquisició. Una llibreta on anirien a petar totes les anècdotes, fets curiosos, fràses cèlebres i pensaments a recalcar que s’anessin succeint en els propers dies. Fins a nou avís. Un diari de xiste!

Ja s’acabava el dia, un dia que sense haver estat especial per res, havia estat viscut amb tots els sentits. Aquest era l’objectiu. No calia marxar lluny, per adonar-se que el que l’envoltava era molt i molt i molt gran. Com en la imatge, només calia fixar-s’hi per trobar que darrere del que veiem a primer cop d’ull, s’amaguen móns i móns.

3 responses to “i va començar una col·lecció de “xiste”…

  1. és una gran col·lecció… és una bitàcola de la teva pròpia vida; i no tenim res més valuós…

    l’últim paràgraf ho resumeix: què més que viure, amb tots els sentits?

    per cert, “12,8 x 9,2 xm”, sorry?

    i sobre les olors… en part tens raó, no podem oblidar que els nostres receptors olfactoris se saturen molt ràpidament… i que hi ha moltes olors que se’ns fan tan habituals que no les notem… pensa, si no quan tornes a BCN des de ses illes…

  2. Això dic jo, Natxo!
    “12,8 x 9,2 xm”… doncs no sé què vol dir, però el fabricant de la meva llibreta va trobar que era la manera més indicada d’expressar la mida de les pàgines de la llibreta…

    … serà que és d’algun país on no coneixen el SI…

  3. és obvi, el SI és poc conegut… tot i que no m’hauria d’estranyar; a mi em demanaren que em mogués unes polsades per una foto… qui collons sap quant és una fuckin inch!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s