atabalant i anant de festa pel país!

Arribo tard, ho sé, però és que quan un fa un bon àpat ha de pair el que ha ingerit abans de començar a fer res més. I això és el que portem fent els que vam assistir a la Festa Major de Sobremunt (a la bonica comarca del Lluçanès) durant aquestes setmanes.

Com ja sabeu, la millor colla de tabalers que jo he conegut mai (i si no la que guanya més concursos, la que porta sempre la Festa a sobre sigui quina sigui la circumstància) teníem un bolo cap allà dalt. Aviat hi vam ser. La nostra tendència a amenitzar les festes majors de bonics pobles de les comarques del nord comença a ser un tret característic de la Colla. Gent del Sud i de terres de Ponent, aquí estem, eh?

Doncs bé, punt de trobada. El Casal, a les 18:00h. Hi som tots? Uiiiiixxxxx, casiiii. Què millor que esperar el Robert fent un cigalonet de Baileys? Res. Carregant tabals al “canyoné” (normalització del ja mític Cañonero, dels Simpson que s’assembla massa al cotxe del Ximo), la Carme i jo ens trobem fent una actuació al mig del carrer, fent de diables pels nens escoltes de Les Corts. Érem els diables que havien invocat feia estona, i que poc després es van trobar per sorpresa. Visca la improvització. Visca la poca vergonya, també us ho haig de dir.

Una vegada tots a punt, tabals carregats al “cañonero”, i nosaltres carregats també als cotxes. Rumb cap a Sant Boi del Lluçanès! El cotxe del Pau, La Pegatina, Lax n Busto i la xivata de radars, ens van portar fins a Sant Boi, no sense abans fer la mítica parada en una benzinera per ratificar que, efectivament estàvem una mica perduts i que feia un fred de piiiiiii.

Bar, altra vegada. I que s’hi està de bé. Jo crec que podem escriure una guia que es digui… “De bar en bar, de Salses a Guardamar”. Poca conya, és una ruta que tinc ganes de fer, deixant-ne constància escrita, òbviament. Amb crítiques i cròniques. Si algú m’hi vol acompanyar… ho xerrem.

Ens trobem amb en Mui, nova i gran incorporació surdera, i toooots cap a Sobremunt.

A ritme heavy, picant-nos amb els conills de la carretera que movien l’orella esquerra per avançar-nos i lluitant amb la poderosa boira… arribem.

Tot el poble dins la Nau que seria la plaça on celebraríem la festa… Comencem la festa amb el sopar i les entranyables ampolles de vi de bóta. Omplim panxes, la nostra estimada “Cerda” (bóta adquirida a Puigcerdà, en una actuació) jo em disparo la càmara a la cara, per motius poc explicables racionalment… i la festa comença.

I com bé diu el títol d’aquest bloc… una imatge val més que mil paraules.

I com bé indica la fotografia, vam acabar prou derrotats.

Però la generositat d’aquella gent no havia acabat. El diumenge, de bon migdia (perquè dir de bon matí, seria mentir) ens vam llevar i què ens esperava???

Una sopa de bolets, ES-PEC-TA-CU-LAR de la Pepi (la mare de’n Mui, que cuina de 7 forquilles Mitxelí). Carn a la brasa, cuinada per nosaltres mateixos a les brases de la llar de foc. I…

flam!!!!

Després… la mort súbita de la digestió, que vam poder fer perfectament gràcies a les retencions de la C-17. Des d’aquí les gràcies a la Direcció General de Tràfic.

2 responses to “atabalant i anant de festa pel país!

  1. només es pot dir oh, yeah, oh yeah!

    Ah, i visca les dues noies ´trempades q es van atrevir a pujar amb akella colla de camp de naps cap allà dalt!!jejejeje

  2. sou ls/els millors, sempre ho he cregut; i sé que la meva saviesa rau en el fet que no caldrà rectificar aixòi mai…

    lo de la ruta, quan comencem?

    i sí, la mare del Mui cuina molt, molt i molt bé.

    QUI SÓN ELS MILLORS TABAELRS???!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s