la letra con sangre entra (part I)

AVUI NO HI HA IMATGE, PERQUÈ TAMPOC HI HA PARAULES…

La reflexió d’aquest post serà acalorada. El que ha passat fa unes hores, no té nom ni cognom ni té res de res. Els meus sentiments predominants ara mateix són la ràbia, la pena, el cansament, els nervis i la impotència. Amb aquest còctel tan hermós m’ha deixat el dia d’avui.

Tot ha començat aquest matí quan a la feina, miro el correu i començo a veure mails que anunciaven el desallotjament de la UB central. Es desperten les alarmes interiors, pot ser que passi alguna cosa sonada. Però de moment no perdem els nervis. Al cap de poc, arriben les primeres notícies de càrregues acompanyades de les seves imatges i vídeos. Suposo que aquestes alçades qui més qui menys, ja els ha vist…

Alucinant. La ràbia continguda, perquè sóc a la feina i tampoc hi podem fer res. La reacció ha estat posar-se al servei de la gent ha d’estar a primera línia de foc per si ens necessiten i anar treballant, que la feina no entén de carregues policials a quilòmetres de distància.

Durant el matí se succeeixen imatges i vídeos esgarrifadors perquè si. Hi ha consens, l’actuació és desmesurada i totalment fora de to. Han perdut els papers per complet. Hi ha una concentració a les 20:00h a plaça universitat. Hi anirem, per mi és el mínim que puc fer per calmar aquest sentiment d’impotència. Cridar que ja s’estan passant.

Quan deies que hi anaves, el comentari general era… ves amb compte que estan molt bojos avui. Mentre baixava el carrer urgell amb la bici hi anava pensant, primera senyal d’anomalia. Que tothom et recomani cautela per anar a una manifestació, per por a acabar rebent… a no és molt normal. M’interrompen els pensaments el so de l’helicòpter. Sóc a Aragó amb Urgell i des d’aquest moment fins molt entrada la nit, no deixaré de veure policia pel meu voltant i hasta a sobre meu.

Comença la manifestació, anem tirant. A destacar l’afluència massiva de gent que arribava seguríssim al miler de persones, quan s’havia convocat en hores. La presència de mossos al voltant desmesurada, les tocineres es conten de desenes en desenes. A mesura que la cosa avança ens trobem en l’hermosa situació en que no podem sortir del recorregut de la mani, ens han sitiat per complet. Bé, tampoc hi ha massa nervis … entra dins del que són els nostres plans també.

A l’alçada del carrer Ferran / Princesa, sentim les sirenes de les furgonetes qeu tenim just darrere. La cosa es posa lletja de veritat? O serà una nova intentona de fer-nos córrer? Queda respost de manera bastant definitiva, quan em veig plantificada davant dels morros la tocinera. Estan entrant pel mig de la mani dividint-nos en dos. A mi em toca a la part esquerra. Estem tots amorrats a les parets i a la vorera braços amunt, intentant fer-los veure que no volem res, ni hem fet res, ni tenim ganes de cap tipus de gresca. Són durs de mollera i no ho entenen. Comencen les emputxades i veig qeu un monstre de 2×2 s’acosta cap a nosaltres porra enlaire (segur que sota el casc està cridant BANZZAAAAIII). Intentem correr però no podem, som una massa de gent a la que estan donant forma a cop de porra. Decideixen qeu volen fer-nos entrar al carrer Princesa. Un cop entrats, creiem que ja està… deixarem que passin, (a tot això la manifestació està més que disolta) que baixin i després marxem cap a casa, no tenim ganes de més “jaleo”.

Però es veu que els hem caigut molt bé i volen seguir jugant amb nosaltres. Entren al carrer Princesa porres enlaire. El pànic s’està començant a apoderar de tots… Primers plors de ràbia i nervis. Els crits són continus. Ningú entén res, però no podem pensar en què està passant. La bèstia torna a ser davant nostre bramant que fem el favor de passar endins del carrer, mentre ve corrents amb la porra amenaçadorament alta. El repartiment comença aviat, n’hi ha per tothom. Qui més qui menys rep algun cop, contra les parets, provinent de les porres… el caos és casi total. Ningú entén com ha arribat a l’aporrejament. Unes 20 persones trobem un carrer transversal al carrer princesa, ens hi escapem corrent.

Quan arribem al final del carreró, trobem que dóna a un altre carrer on per suposat també hi ha mossos carregant. Estem totalment atrapats. Aquí comencen a jugar amb nosaltres, fins a arribar a una situació de pànic i d’impotència desmesurats, l’únic que volem fer és tornar a casa. Destrossen les barricades de cartrons i balles de carrer que hi ha a Princesa entrant pel carrer estret amb les tocineres a velocitats terroríficques, fent-les volar pels aires. Ens fan correr carrer amunt i avall, i quan ja estem acollonits de veritat ens planten una furgona al cap del carrer i obren la porta. El pensament en aquell moment: “has begut oli”, les cames funcionen com mai havies pensat que podien funcionar… i de cop et trobes que darrera teu no hi ha cap mosso, perquè han obert la porta però no ha baixat ningú i que estàs corrent despavorit cap al carrer on si que estan repartint.

La sensació d’impotència majúscula.

Finalment, hem aconseguit anar-los sortejant fins arribar a l’estació de França, per després tornar enrere i anar fent voltes per ciutat vella, mentre ells continuaven també donant voltes. buscant presa o ves a saber què…

… aquí van els fets d’avui, la segona part vindrà demà o passat amb la reflexió més cuinada i tranquila del que ha passat.

de moment… me’n vaig a dormir cridant això (si a sobre de cridar cliqueu, tindreu la música a sobre! ) :

LA GENT VOL VIURE EN PAU

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!

A
i, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar
Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabats
Sempre foten la punyeta
Estats-Carronya! Bèsties de guerra!

Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada

Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!

14 responses to “la letra con sangre entra (part I)

  1. he tingut exactament el mateix dia que tu, ves per on!! de fet marxo a durmir igual de trasbalsat…

  2. És curiós de veure com van jugar amb nosaltres ahir i el que ens expliquen els medis. Mira, mentre tu corries per princesa jo estava a la porta de l’ambulància esperant que sortís l’angie. N’hem posat també un article a lescorts.cc, cal fer-ne pressió, ja sabem que els medis en diran el que els hi diguin que han de dir. Nosaltres ens vam quedar acorralats a la dreta i vam tenir menys sort, no es pot córrer contra una paret mentre t’atonyinen.

  3. I no vau tenir l’extranya sensació de que estaven jugant una “prtideta”?
    Les furgones que anaven parant a Pelai descarregaven Mossos, apallissaven i tornaven a pujar. Les furgones marxaven a tota òstia i en venien d’altres.
    Mira, la sensació va ser de que cap Mosso es va voler quedar sense fotre cop. Ei! deixeu-me algo, que no he tocat porra!!!
    Vergonyós

  4. Yo no había vivido nunca nada igual a esto, y no hay palabras… Aaaggghhhhhhh!!!!!!!!!

    Gracias por esa crónica, Àngela, ahora lo que hay que hacer por lo pronto es precisamente esto, contar lo que ha pasado, que se diga bien alto y bien claro, para que todo el mundo lo sepa y se mueva, que esto no puede permitirse. Si no te importa, lo mando a la gente de Sevilla, para que sepan de primera mano lo que está pasando aquí.

  5. Suposo que ja saps que no tinc paraules, no sé què dir. Les dues vam viure la mateixa nit, amb els mateixos moments de pànic… de sentir que estan jugant amb tu, que s’ho estan passant “pipa” mentre tu penses que en qualsevol moment tornaràs a rebre, i potser aquest cop no tindràs tanta sort i el cop serà molt més bèstia o a alguna altra zona…
    Si us plau, que algun polític faci el puto favor de dir alguna cosa, no pot ser que es quedin sense paraules… ells no, si us plau!

  6. mare meva Àngela, sembla ben bé que tornem a trobar-nos amb els grisos enlloc d’amb els mossos d’esquadra! sort que són la poli de Catalunya i no la nacional no?
    Les imatges són increïbles, com pot ser que això passi a casa nostra per unes manifestacions, més o menys emprenyadores però pacífiques?
    I si hi ha quatre arreplegats que volen brega, per què no els agafen a ells i deixen que la resta del món segueixi cridant en pau si és el que vol??
    Incomprensible, totalment incomprensible.

    Diga’m que no t’has trencat res…

    Ptons

  7. nooooonono,
    miraculosament no vaig caure! (al loro, com estava d’alerta tot… amb la tendència que jo tinc)

    I les magulladures són molt lleus i no hi ha res trencat. L’estat de nervis d’ahir a la nit i avui per això, és algo fora de sèrie…

  8. seré clar i concís: quina colla de fills de puta!!!!!!!!!
    ara tots els “d’esquerres” ho justifiquen, com q és diferent q carreguin per una visita de l’Aznar a la UAB q no pas q els envii el Saura… quanta hipocresia!!!!!
    a mi em surt avui:
    – cap agressió sense resposta
    – de blau, verd o marró, un cabró és un cabró
    – 19M: Dia Internacional Antimossos

  9. gràcies Àngela per aquesta bona narració d’uns fets tan difícils de descriure.
    Diu un proverbi africà que “fins que els lleons no tinguin els seus historiadors, les històries de caça sempre glorificaran al caçador”. Amb aquests relats deixem constància que la situació és ben greu. L’actuació d’ahir penso que és resultat del que fa temps s’està gestant, una criminalització i repressió dels moviments socials.
    cuida’t molt angeleta.

  10. jordi bosch i planas

    Estem en una DICTADURA “democratica” a la que es bte que vença

  11. no hi ha paraules per expressar la ràbia i la impotència que com a persona hom sent veient el que succeí ahir; i se n’adona del fet que existeixen dos tipus d’éssers vinculats al que s’anomenà
    “Homo sapiens”: les persones i els assassins.

  12. Clara Bosch i Comas

    Genial la descripció dels fets Àngela! Fa posar la pell de gallina…! I la cançó…feia temps que no l’escoltava…molt ben triada!!! Una abraçada!

  13. desde mallorca, tots i totes esteim informats de ses mogudes!
    a sa uib sa aturat sa carretera durant 30 minuts o aixi.
    esper que es començin a feer mees movilitçacions per aqui
    perque un altre pic, sa policia i aquest mitjans estan mostrant la seva “democracia” un altre pic tornam a vore coom lo que ells diuen democracia, queda encara molta ideologia askerosa com sa des franquisme

    Policia NO! llibertat d’expressio

    perque encara que ells vagin armats amb porres, noltros no callarem sa nostra veu

    perque no mos rendirem!

  14. Hola gent, us informo del següent:
    58 eren les perones que la matinada del 18 de Març estaven dormint dins el RectoratUB, un dormir polític per queixar-se d’una Universitat que s’elitiza i perd el sentit del saber humanista per malvendre als seus estudiants als capricis del mercat (Pla de Bolonya).
    No cal dir que eren 58 aquella nit, però altres nits eren més, menys, persones diferents… Però aquella nit, la del 18M, hi eren aquelles persones concretes.
    A aquestes 58 persones se’ls imputen càrregs de desobediència a l’autoritat. A les 58 persones que aquella nit vetllaven per la Universitat Pública, se’ls imputen càrregs de desobediència a l’autoritat.
    És bèstia la paradoxa, oi?
    Aquestes 58 persones han creat el col.lectiu “58i+” per fer front, totes juntes i amb qui hi vulgui col.laborar, a les penes multa que els vindràn a sobre. (Pena multa: o tens pasta per pagar-la, o et tanquen)
    Us deixo la pàgina web de 58i+, llegiu el manifest i si us agrada el que hi diu, sotasigneu-lo.
    http://58imes.wordpress.com/
    No ens aturaràn.
    Anna.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s