i de cop, els dies passen lents

No sé si s’apreciarà a la foto… però això és part del meu expedient acadèmic. I per què el col·loco aquí. Doncs perquè des d’ahir i fins ves a saber quant però esperem que la situació es resolgui aviat, el persegueixo de prop. Aquí sortirà, quan toqui el veredicte final sobre la meva llicenciatura.

No sé si ho apreciareu però el cercle granate emmarca l’únic buit que hi ha ara mateix… aquí és on ha d’anar la nota de l’optativa que he fet per acabar aquest juny. Esperem que la cosa es situï de l’aprovat cap amunt, tot i que amb un aprovat ja tiraré coets, ja us ho dic ara.

Doncs els meus dies es mouen entorn a aquesta pàgina. Els projectes de futur estan tots a punt per començar, divulgació de ciència per internet, activitat de barri per l’eixample, foc i festa per les corts, natació pel guinardó, recerca de feina, la farra birrera de Sants que esperem que no falti mai…

Diríem que tinc un problema d’ubicació i no acabo d’estar-me quieta per cap barri però això junt amb la dèria ciclista que m’ha agafat, m’estan deixant un figurín espectacular que no podré lluir a cap platgeta aquest estiu perquè no tinc vacances! FESTA!

Però i què hem de fer? Ens hem de deprimir? Doncs jo crec que no, perquè són dos mesos sencers i estar dos mesos deprimit fa de mal portar. Jo he optat per tenir l’agenda concertística i el registre de bars oberts ben a propet i anar fent.

Per exemple, el dissabte passat vam fer una gran gran festa per Montjuïc amb els AiAiAi i Dijous Paella (o el qeu vindria a ser el mateix, família, amics i coneguts de Rafalito Salazar).

I per acabar amb aquest post que crec que es resumiria amb l’adjectiu: “eclèctic” i no amb cap altre, una mostra prou fidel del que és ara mateix el meu cervell… us deixo amb una dosis extra de bon rotllet de la mà dels AiAiAi! 🙂

Cliqueu i balleu!