Era dissabte per la tarda. Jo tornava de fer la compra setmanal, guardant les coses a la cuina quan sona el mòbil. “Que véns o què?” Una amiga, em reclamava al bar. Li roben el telèfon. Ara era en Roger Mas (òbviament no era en Roger Mas, però diguéssim que ja feia estona que feien feina amb les birres). I a mi que em costa poc, acabo de guardar la compra i emprenc el viatge des de Pg Maragall fins a la Rambla Just Oliveres de L’H.
Arribo i vinga, a fer feina. Tot hagués estat normal, sinó fos perquè durant la conversa se’m va plantejar la qüestió (no textual que no la recordo, però venia a dir:
– Tu t’implicaries si organitzem un ateneu a l’Esquerra de l’Eixample?
Osti, osti, osti. Em va costar encara menys que creuar-me Barcelona dir que sí. Ja hi era. Ben aviat aquell somni, aquella idea, va anar prenent forma. I avui fa una setmana el vam inaugurar.
Som gent que ha militat al món de l’esquerra independentista, al de l’esquerra “transformadora” que en diuen, que no ha militat enlloc… però compartim tres eixos, tres objectius (que podeu llegir a la pàgina de l’ateneu) i una il·lusió.
(aquesta última frase, sembla una mica com un anunci del barça… )
Creiem que s’ha de fer i volem promoure la cultura de barri a l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, volem acostar-hi les lluites populars que s’estan desenvolupant avui en dia i per acabar, també ens proposem promoure la nostra cultura i la nostra llengua en totes les seves expressions.
Personalment, estic molt entusiasmada amb el projecte.
Els motius… la bona i capaç gent que l’emprèn; les ganes i la il·lusió que hi està posant tothom; l’oportunitat d’obrir i implicar-me en un projecte a l’abast de les persones; d’estar en contacte i coneixer molta gent diferent; de poder discutir i debatre (en el bon sentit de la paraula) les diferents visions que poguem tenir amb companyes i companys sobre diferents aspectes, aprendre de les trajectòries o de les no-trajectòries de la resta…
I com que jo segueixo convençuda que les imatges a vegades valen molt més que les paraules per transmetre…aquí us deixo algunes de les fotos de la inauguració. L’àlbum complet el podreu enllaçar des de la pàgina de l’Ateneu.
Per cert!!! Ja sabeu qui era Layret? Té una biografia prou decent de conèixer! Si no ho heu fet encara, correu!!!
Una imatge val més que... 
Ostres, ja m’explicaràs de que va tot aixó.
Pero si no m’agraden les gralles…ja et pots imaginar el que en pens del sac de gemecs!