Diables Exiliats… com ens hem de veure!

Malauradament el primer post de l’any no és per tractar temes nous o comunicar que s’engega algun projecte interessant amb l’any nou, no. És per fer-me ressò d’un altre trist incompliment en terminis dels nostres governants. Aquests que cada dia fan menys, perquè els hi depositem la confiança que tan ens reclamen últimament.

Molts d’anys!!!

 

Doncs això bona gent, que ja feia massa que no treia el cap per aquí. I ara ho faig amb l’intenció de tornar-hi. Quan hi hagi matèria per queixar-nos i quan hi hagi coses per explicar, senzillament. 

jo participo, tu participes… ells no ho acaben d’entendre (part II)

Parlàvem de participació. De la contradicció interna que se’m regira cada vegada que sento aquesta paraula. Una paraula, fa uns dies ho comentava, totalment pervertida i que ha quedat totalment buida de contingut. Una llàstima.

jo participo, tu participes… ells no ho acaben d’entendre – part 1

Estic indignada. No sabia com començar aquest escrit i com sempre que no sé per on començar… he decidit tirar pel dret. Ras i curt. Indignació és el sentiment que sento últimament quan sento parlar de la participació i implicació del jovent dins la societat.

i un dia descobreixes qui era Layret

Era dissabte per la tarda. Jo tornava de fer la compra setmanal, guardant les coses a la cuina quan sona el mòbil. “Que véns o què?” Una amiga, em reclamava al bar. Li roben el telèfon. Ara era en Roger Mas (òbviament no era en Roger Mas, però diguéssim que ja feia estona que feien feina amb les birres). I a mi que em costa poc, acabo de guardar la compra i emprenc el viatge des de Pg Maragall fins a la Rambla Just Oliveres de L’H.

3,2,1… en marxa!

amunt i foc!

Avui va de castells i diables. Amb aquesta declaració ben bé podria ser que em posés a explicar alguna llegenda medieval… doncs no, avui parlem de cultura popular. Avui els toca als Castellers i als Diables. Per motius diferents, però ambdos móns estan a la primera pàgina de l’actualitat i això sempre és un bon motiu d’alegria.

l’evolució d’una cançó

Aquesta és la història d’un bonic descobriment estival. Tot comença quan llegint l’Enderrock, veig que “Garoina XL” faran un remix d’una cançó anomenada “Costa Brava” per intentar entrar en el dur i intrincat món de la Cançó de l’Estiu. Primeres notícies que tinc del grup i d’aquesta cançó.

“Mira quina gràcia! – penso – Ja miraré pel iutub aviam com és aquesta cançó, perquè promet ser fric fric fric.”

això ja ho tindríem

Qui és el llest que va dir allò de… “el saber no ocupa espai?”, aviam que me’l presentin i que m’expliqui el fenòmen que succeeix a la meva habitació. Aquest renec inicial, és una manera com una altra de presentar-vos el volum de paperassa que ha quedat després de multiples seleccions i cribes de 6 anys a la universitat. Ara, pel moment, ja ho tindríem. A reveure.

a l’estiu, tota cuca crema!

Vinc d’una reunió de Diables (bé… ja fa una estona que hem acabat, però és un dir) amb el convenciment que aquest estiu pot ser… moolt moolt gran. L’activitat es presenta esplèndida, no ens defrauda i una vegada més no falten actuacions arreu del país! 😀