Category Archives: Uncategorized

i de cop, els dies passen lents

No sé si s’apreciarà a la foto… però això és part del meu expedient acadèmic. I per què el col·loco aquí. Doncs perquè des d’ahir i fins ves a saber quant però esperem que la situació es resolgui aviat, el persegueixo de prop. Aquí sortirà, quan toqui el veredicte final sobre la meva llicenciatura.

Continua llegint

no estava morta… que havia trobat feina!

Imperdonable el temps que fa que no trec el cap per aquí. Però no, no m’he mort ni m’ha passat res greu.

Senzillament estic vivint una època de canvis considerables que apunten unes maneres estupendes. Però que estan ocupant temps, i clar… mentre un viu, no té temps d’explicar el que està vivint. Per sort, sempre queda alguna nit calurosa d’estiu per fer una parada a hores intempestives i fer un ràpid repàs.

Continua llegint

heu de venir…vaaa, que ja fa 15 anys que anem cremats!

Ja el tenim aquí! Les reunions prèvies ja han passat…

… escollir colles convidades i grups de música…

… pensar i elaborar recordatoris de l’aconteixement amb dosis de carinyo i gamberrisme per igual…

… practicar l’enginyeria econòmica per poder-ho assumir tot…

… graelles, horaris i logística “per doquier”…

… tot això està quedant enrere per donar pas al 15è ANIVERSARI DE DIABLES!

Continua llegint

una mica de la meva literatura

Llibres, llibres, llibres, escriu, escriu, escriu… últimament aquestes paraules no paren de sonar en la meva vida.

Treballo escrivint textos que més o menys modificats aniran a petar a llibres de text de Mates (sisi, aquell ofici en el que tard o d’hora tothom s’hi ha cagat, diguem-ho clar). Això m’ha permès poder perdre’m per les llibreries, i marxar amb alguna cosa sota el braç molt més sovint que no ho feia abans.

Així, se’m va acumulant una llista d’espera considerable de lectures i lectures …

Continua llegint

que diu que ja fa bon temps!

Ben bé, això de ja fa bon temps es diu un dia si un dia no, però jo avui he tingut la sensació que això ja ha arribat, encara que plogui. El cas és que no només ha estat una sensació externa, l’actitud amb que avui he encarat el dia ja era prou primaveral. Aquella actitud en què un ja va predisposat a anar-se asseient a les terrassetes que veu parades arreu.

Continua llegint

què, qui s’apunta?

Vaia dies!!! Vaia dies!!!

Podria escriure un manual de tots els mals, malets i malures que curen l’ibuprofè i el paracetamol. Però no senyors, no ho faré. La vida ha de continuar i aquests gossos de mala mare, ja m’han pres prou temps. A part, començo a intuir que una vegada passats els mals més durs hi ha una solució millor que els medicaments genèrics… i la imatge us en dóna una pista.

Continua llegint

la letra con sangre entra (part I)

AVUI NO HI HA IMATGE, PERQUÈ TAMPOC HI HA PARAULES…

La reflexió d’aquest post serà acalorada. El que ha passat fa unes hores, no té nom ni cognom ni té res de res. Els meus sentiments predominants ara mateix són la ràbia, la pena, el cansament, els nervis i la impotència. Amb aquest còctel tan hermós m’ha deixat el dia d’avui.

Continua llegint

el dia que vaig fer 8639 dies

En aquesta vida sempre hi ha dies més i menys senyalats. El dia de la foto és el 15 de juliol de 1986. Servidora feia un any havia abandonat la comoditat del ventre matern i començava a corretejar per aquests móns. Dia molt especial, no per mi que n’era plenament insconscient però si per la meva família. Amb el pas dels anys m’han acabat de conèixer i qui sap si encara n’estan tan contents :p

Continua llegint

sóc d’un país (de quin?) – part I

A vegades hi ha dies en que sense voler-ho, les circumstàncies et van portant a reflexionar sobre determinats temes. Doncs aquesta setmana va començar apuntant maneres el dilluns quan tot sopant amb bons amics, la conversa va derivar sense voler-ho cap als orígens dels que compartíem taula, dels diferents parlars (tot va començar motivat per les diferents maneres d’insultar de Catalunya, Mallorca o Formentera) i com és fàcil deduir… la cosa es va anar embolicant.

Continua llegint

descobrint llocs a la xarxa…

Un cap de setmana sense massa compromisos de tant en tant ve molt i molt de gust.

Sempre hi ha temps, entre altres coses per donar voltes per la xarxa, i voltant voltant… he trobat un lloc molt curiós i del que m’he declarat fan al poc d’entrar-hi i veure de què anava.

Continua llegint