i la política es va allunyar del poble… a Europa

Que ningú s’espanti que el títol fa una mica de por. Però va ser el primer que vaig pensar diumenge passat quan érem a la reunió de Diables. En el punt en que se’ns posa al dia dels afers que tenen a veure amb la Coordinadora de Diables de Barcelona, el Natxo altrament dit “el-nostre-home-a-coordinadora” ens informa d’un assumpte prou espectacular.

Continua llegint

inici espectacular

Plou. Efectivament, els núvols que duien tot el dia amenaçant han acabat descarregant. Per variar, torna a tocar travessia marítima amb el temps que no seria recomable. Si em veieu per terra ferma altra vegada és que la cosa no ha estat tan greu.

L’excusa de la pluja, fa que per fi m’hagi quedat a casa després de 4 dies de voltar intensament per Palma. Després d’una intensa marató d’estudi, he passat 4 dies de vacances crec que merescudes en gran companyia.

Continua llegint

temps per mi

és tard, no vol ploure perquè ahir ja va descarregar prou…

El dijous ja comença, però jo encara estic vivint el dimecres. L’acabo. No ha estat especialment dur, però ha estat un dia de no parar… últimament tots són dies de no parar.

Continua llegint

Voleu que vos la cante?

Tranquils, no és cap amenaça… com ja sabeu, tristament jo ja no puc cantar.

Ja és diagnòstic segur. Per un temps molt llarg… ni cantar, ni cridar, ni forçar la veu. I fer el que feia a la foto, aigua … moooolta aigua. Mira, el tractament és barat. Sort hem fet!

Continua llegint

atabalant i anant de festa pel país!

Arribo tard, ho sé, però és que quan un fa un bon àpat ha de pair el que ha ingerit abans de començar a fer res més. I això és el que portem fent els que vam assistir a la Festa Major de Sobremunt (a la bonica comarca del Lluçanès) durant aquestes setmanes.

Continua llegint

continuem aTABALANT arreu

born-to-be-alive

Ja s’acaben les hores d’estudi…

ja ho anem tenint tot a punt pel nostre “bolu” estelar aquesta nit aaaa …

Continua llegint

i va començar una col·lecció de “xiste”…

Ningú ho sabia, però des d’aquell dia una petita llibreta vermella l’acompanyaria en els seus periples per allà on fos que marxés. Per què? Era l’eina imprescindible de la seva nova col·lecció.

Continua llegint

ni una sola paraula… gran, gran!

Us ho venc com una cançó d’autor i us ho empasseu a menys que… aquest estiu hagueu anat a alguna festa major i hagueu mogut les caderes al ritme de la rossa mexicana.

Per què la poso? Perquè aquesta versió de LA VEU de Solsona a mi em va arrencar varis somriures i em va posar de molt bon humor, i espero que amb vosaltres també ho faci. Excusa més que suficient, no?

D’aquí molt poquet, us explicaré una coseta nova …. començo una col·lecció.

homenatge a la coherència

Fa un temps vaig rebre una invitació… anem al concert d’homenatge al Xirinacs? M’ho vaig pensar relativament poc i vaig dir que sí. Del Xirinacs n’havia sentit a parlar un munt, però mai m’hi havia posat seriosament a conèixer què va fer exactament, ni qui va ser, ni què deia… era aquell antic senador, que havia estat tan de temps davant la presó demanant amnistia pels presos polítics. Aquella classe de gent que tens qualificats com a importants, però amb els que tens un deute pendent. El fet de conèixe’ls millor i aprendre d’ells. Era l’ocasió perfecte.

Continua llegint

la vida és dura… segur?

Últimament no parem de sentir una paraula… CRISI.

Continua llegint