l’evolució d’una cançó

Aquesta és la història d’un bonic descobriment estival. Tot comença quan llegint l’Enderrock, veig que “Garoina XL” faran un remix d’una cançó anomenada “Costa Brava” per intentar entrar en el dur i intrincat món de la Cançó de l’Estiu. Primeres notícies que tinc del grup i d’aquesta cançó.

“Mira quina gràcia! – penso – Ja miraré pel iutub aviam com és aquesta cançó, perquè promet ser fric fric fric.”

Tinc una tendència innata per anar a buscar tots aquells vídeos que hi ha amagats per la xarxa i que em fan veure, que per molt que m’hi esforci… mai podré arribar a superar els límits de determinades ments humanes.

Per una cosa o per l’altra, no torno a pensar més en aquell grup i aquella cançó, fins que un dia se m’obre una finestra de xat. Un altre gran recercador de fets insòlits per la xarxa m’adjunta un link. Que bé! Riures assegurats durant els propers minuts.

El link em porta fins aquí.

Ostres, és la cançó de Garoina XL. Espectacular, no arribarà als grans mitjans de comunicació segur, però unes quantes voltes per la xarxa les té assegurades.

Quan acabo, l’inevitable visita als enllaços relacionats amb el vídeo per veure què més hi trobem. Quan tens alguna fricada a prop, n’hi ha centenars de properes que estan esperant que les vagis a buscar. Pocs segons passen fins que trobem l’original de la cançó.

Em trec el barret! Quin fart de riure! Digno Garcia, un abans i un després. Comença un frenètic anar i venir de links. Un no parar de cançons dels anys 60, que seran el que vulguis però segur que no et deixen indiferent.

Uns dies més tard, ja recuperada de tota la moguda, i pensant versions per aquesta lletra tan digna de’n Digno (perdó per la gràcia… no me n’he pogut estar) estic escoltant la Trinca. M’ha fet mandra posar-me el cd, i tinc unes quantes cançons al iutub que van passant… de cop… sona això.

ENORME!!! No dono crèdit, de cop i volta aquesta cançó és per tot arreu. Definitivament, és la meva cançó de l’estiu. Potser de totes les versions em quedo amb un mix compost per la música original i la impagable lletra de la Trinca. Us la deixo aquí, perquè crec que no té desperdici.

L’Estrellita de Linares,

té  contracte tot l’estiu.

Per ballar la soleares

a  un local de Sant Feliu.

L’Estrellita es diu Quimeta,

és de Vic i té els peus plans.

Però el client del nord d’Europa,

diu Olé i pica de mans.

A l’estiu s’ha de fer el viu!

A la costa catalana.

I a l’hivern, no hi ha caliu

Costa Brava catalana.

Però bé un dia que fa fresca

Sota els pins i vora el mar.

Ai que el temps ens fa la llesca!

Se’n va l’últim autocar!

S’ha acabat de fer el gitano,

s’ha acabat parlar andalús,

s’ha acabat tocar el piano,

s’ha acabat fer el gamarús.

Estranger! Fins l’any que ve!

A la costa catalana.

T’hem deixat, net i pelat.

Costa brava catalana.

Queda corroborat un any més, L’ESIU ESTOVA LES NEURONES!

SALUT I BONES VACANCES ALS QUE EN TINGUEU!!!