jo participo, tu participes… ells no ho acaben d’entendre (part II)

Parlàvem de participació. De la contradicció interna que se’m regira cada vegada que sento aquesta paraula. Una paraula, fa uns dies ho comentava, totalment pervertida i que ha quedat totalment buida de contingut. Una llàstima.

Si un viu a Barcelona, no trigarà en trobar-se algun tipus d’anunci de la nostra estimada Casa Consistorial convidant a la participació. Com molta publicitat ens ataca per terra, mar i aire… i ens demana que participem. Ens ven un ajuntament que ens escolta, que està pels ciutadans. Però últimament tinc la sensació que com tota campanya publicitària ven fum. Un fum que no només no és tangible i serveix de poc, sinó que és molt dens, fa una mica de pudor i molesta bastant.

Dexiem-nos estar de metàfores i baixem a la realitat. Conec un munt de gent que participa activament en aquesta ciutat. I com? Fent cultura, fent sindicalisme, fent política, educant fora dels espais escolars… Tots, absolutament tots, en algun moment hem necessitat i volgut usar l’espai públic com a escenari o eina pel nostre reball. Pregunteu i segur que tothom us en pot explicar alguna aventura. Denegació del permís per fer l’activitat a dies vista, concessió del permís en condicions impossibles per qualsevol entitat que no sigui adinerada (és a dir… quasi cap), problemes… molts problemes.

Totes les que conec jo tenen en comú un adjectiu que a vegades fa més mal que bé… “Jove”. Tants anys fa que sento que “s’ha de respectar als veïns i veïnes i és per aquest motiu que… blablabla” que gairebé havia oblidat que nosaltres també vivim a Barcelona, també tenim cases en carrers, que estan en barris de la ciutat. També hi tenim alguna cosa a dir, perquè a vegades sembla que la figura del veí sigui un ens intangible, inqüestionable i inabastable. Si ens algú ens escolta més de 3 minuts, veurà que no tenim cap intenció de destorbar-los, comprovarà que la gent s’entén i com les molèsties no són tantes.

Els entrebancs, segurament vénen donats perquè han desplaçat la participació als despatxos i a la burrocràcia. Sembla que contem qui participa més en funció del gruix del projecte que presenti a la subvenció anual, que de l’activitat i del dinamisme que aporti al seu barri o sector de població al que adreci la seva activitat. La cursa d’obstacles que s’ha de fer per demanar la via pública per celebrar-hi algun acte  (parlo pel que conec, els actes de foc) és una odissea digna de fer pensar que estàs cometent una heroïcitat quan aconsegueixes iniciar l’acte. Quan no fas res més que el que la teva gent ve fent de fa segles. I per tant, hauria de ser quelcom assumit i natural.

Senyores i senyors de l’administració, vaig a explicar-los un secret. No cal potenciar la participació juvenil. El jovent no està desencantat, no està aturat, no està adormit… intenta sobreviure en aquesta ciutat. I en aquest sentit… qui diu ciutat, diu país. La gent vol participar en la construcció d’una ciutat, d’un país, d’una cultura, d’una llengua… en té ganes. Només cal que entenguin que part de la participació implicarà que alguns turistes hagin de canviar el seu recorregut, que algú aixequi una veu en contra de les seves gestions, que alguns negocis no ens veuran amb tants bons ulls perquè davant l’oficina una nit hi passarà un correfoc, o un dia no podran arribar-hi creuant la plaça pel mig perquè algú hi estarà fent una paellada o una calçotada.

I ja ens entenem, no estic fent una alavança al campi qui pugui. Estic dient que si es surt al carrer enlloc de quedar-se davant l’ordinador revisant les entrades del Registre General potser descobriran un país molt més ric del que creien tenir.

6 responses to “jo participo, tu participes… ells no ho acaben d’entendre (part II)

  1. i quanta raó tens…
    Barcelona fa anys que s’adapta als turistes i no pas a la gent que hi viu. I fa anys que es posen pals a les rodes al moviment associatiu no lucratiu i que es fa per amor a l’art.
    Però per desgràcia no tots els dolents són a Barcelona, també n’hi ha a Sabadell, on impedeixen que 1 vespre (de 22 a 24h) al mes una colla de freakys surtin a ballar danses tradicionals (sense amplificar) a la plaça del mercat perquè hi ha un veí que ha protestat.
    I també n’hi ha a la Generalitat, que després de comprovar l’aclaparant èxit dels 25 anys, sí senyors, 25 anys de divendres a la Plaça del Rei amb danses tradicionals d’arreu, encara tenen la barra de disminuir la subvenció A LA MEITAT!! i de què viuran els pobres músics? on són les ajudesa la cultura catalana?

    Els polítics que tenim són de tot menys uns polítics com haurien de ser. Fa massa temps que no es plantegen què és de debò fer política.

    Ptons

  2. Hi haurà tercera part? 😛 😛 Aquest article dóna per a molts debats i molt interessants. Gràcies per l’article!

  3. i enlloc d’ajudar a les entitats de base…

    es dediquen a invertir molts calès intentant motivar els joves associar-se no?

    quin contra sentit!!

    molt interessant tot plegat!

  4. si manu, si… contrassentit total!

    I aquí estem, mirant com ens ho fem per poder anar trampejant tota aquesta colla d’incoherències i anar tirant.

    Quim, no crec pas que n’hi hagi un tercer… que seria monotema el bloc, ja! Ara… no descarto indignar-me algun dia i tornar a deixar anar alguna parrafada.

    saluuut cortsencs!

  5. es pot dir més alt però no més clar!
    contundència literària per doquier…amb una bona dosi de clarividència!

    canya!

    …i a veure quan establim lligams entre Ateneus veïns!

  6. poc més podem afegir a lo ja escrit i comentat: és vergonyós com des d’un despatx -sigui a l’institutició que sigui- l’únic que fan és impedir que la ciutadania visqui, com sempre s’havia fet, la seva vida quotidiana i la mantingui al carrer.

    Des de la recuperació de la democràcia, la recuperació del carrer com a element festiu, si més no on es podia fer vida colectiva i social, va ésser seguida per una “obsesió” per la seguretat i el control de les nostres vides. Si us plau, deixeu-nos viure i respirar. Ara no es pensa en la ciutadania si nó en la massa electoral (aquí podria entrar el raonament que “com el jovent són uns desencantats i no voten, per què fer-los cas?” ) Això implica que cal evitar protestes perquè això genera un cultiu que no és gens bo per les properes comtesses electorals.

    Així que retallem les partides a cultura, jovent, associacionisme etc però mantinguem les despesses en publicitat intitucional. I, ja que hem parlat de BCN, convertim-la en la gran ciutat aparador (a la que llavors no es pot viure, però que potser això els interessa?). Clar que no els interessa, avui en dia el concepte de “política” com l’art de governar ja no existeix; és sols l’intent de mantenir-se al poder i treure’n profit.

    És vergonyós, però amb això hem de conviure i lluitar cada dia per mantenir la societat viva.

    Gràcies per les teves reflexions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s